Després de veure aquest video, em vaig llençar, encegat, a còrrer la muntanya de Sant Pere de Roda, i ella mateixa es va en cuidar de fer-me baixar, de la de la forma més ràpida però menys curosa. Una altra vegada la muntanya em va posar a lloc; agraïments a la muntanya.
dijous 13 d’octubre de 2011
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)



0 comentaris:
Publica un comentari