Copa borgonya

Com a mal negoci que és dedicar-se a la producció d’oli a petita escala, aquests últims caps de setmana m’he dedicat a podar i intentar passar-m’ho bé . Amb l’inestimable ajut d’un senyor veterà que m’ha anat donant impagables consells, per fer rendible una molt petita explotació, hem intentat fer de l’equilibri estètic, una raó de longevitat per a l’arbre.

Després que aquests darrers temps, el preu de l’oli hagi caigut en picat, els cellers i trulls estiguin a vessar, i encara quedi oli d’anys anteriors, no és estrany que molta gent, calculant el cost productiu del mateix cultiu, hores de poda, productes fitosanitaris... , s’ho hagi deixat córrer.

Com a patrimoni que ja comença a ser del l’oblit, ens seguim entestant en aprendre coses que molt probablement no ens serviran per a res més que el gaudi estètic pur, i amb l’efervescència que te el món dels vins, en les converses de sobretaula, des dels sectors més desafavorits com és el de l’olivera, ens apuntem a les tertúlies tot apuntant, que la poda en forma de copa borgonya possiblement és la més divertida.