Aquí comença la història d'una noia que sense voler-ho va intentar conquerir, el que fins al dia d'avui era terreny d'homes i d'homenets, que dia rere dia, baix un lleuger intent de guanyar-se un lloc en el rànquing de l'oblit, entrenaven dia rere dia descuidant els seus petits somnis de joventut , ja passada, i per soposat els de les seves respectives famílies, en l'absurda búsqueda de l'autosuperació.
Molta gent, ja abans que donessin la sortida aquell dia, li deia que això només ho feia per crear malestar entre esportistes i triatletes, ells que havien entrenat tants anys, potser avui només seria un mal record i no serviria de res.
Molta gent, ja abans que donessin la sortida aquell dia, li deia que això només ho feia per crear malestar entre esportistes i triatletes, ells que havien entrenat tants anys, potser avui només seria un mal record i no serviria de res.
Ella per soposat, després de parir, mai s'havia sentit segura d'assolir els seus propis somnis, després de la primera braçada aquell dia, va entendre que era un bon moment per fer un punt i a part.
Des que les televisions eren planes, el més semblant a una bicicleta que havia vist era la del repartidor de llet i el més semblant a un banyador era el que portava el seu pare quan, a la platja de lloret, li ensenyava a fer castells de sorra.
Aquell dia quan va entrar primera de la seva categoria, i també de la general, va demostrar que amb la seva curta experiència i amb només una mica de tenacitat, havia assolit tot allò, que per una gran majoria, era inassolible.
Molts de somnis aquell dia es van trencar, i sota l'embat d'una suau ona, molts castells van caure; les famílies que tant pacientment havien esperat els seus homes, ja els tornaven a tindre a casa, potser d'ara en endavant ells haurien de pixar sentats.
9 comentaris:
La Sigrid dona soport a la travessa, ja és un fet!
Anónimo Francés :
l´ absurda búsqueda de l' auto superación
Vaya vaya veo que nos falta auto inspiración
l' auto superación PARA ENTENDER
l' auto superación PARA AMAR y CONVIVIR con los demás y contigo.
Una palabra guapísima :
l' auto superación la necesitamos para alcanzar nuestra "perfección".
Algunos han nacidos altos guapos fuertes y LISTOS,
Puede ser que no entiendan el placer que puede sentir nuestro universo cuando uno se SUPERA asimismo.
l'anònim francès, amb el seu comentari mordaç, ha posat el debat a l'alçada que es mereix aquest bloc. La llàstima és que en aquests moments hi hagi tantes i tantes dones que, des de dissabte, intenten redescobir-se davant del mirall.
L'univers d'aquella noia, també era l'univers de molta altra gent que vivien,omplint moltes pàgines reflexionant sobre l'autosuperació, però ella va actuar, només va ser dirigent amb un repte i després va seguir vivint; això sí, tenia les cames molt llargues.
Anònim Palauenc:
El meu home m'està fatigant el cervell...la sigrid farà la travessia que no travessa o què!!!
Ja està bé de tants anònims i tants nervis!!! si aigú ha de dir alguna cosa que ho digui clar.
Em sap greu tirar per terra totes les espectatives però l'aigua no és el meu medi, si es tractés d'anar sobre dues rodes encara es podria fer un petit esforç, no sé si d'autosuperació o de què.
A vegades no cal donar tantes voltes a les coses i simplement s'ha de mostrar la superació d'un mateix a través d'actes i no pas de paraules, això és el que realment et fa ser més gran.
ah! i per cert, la de la foto no sóc jo!!!!
A mi em fa fàstic com tracteu a les dones...(i aquestes noietes que a sobre es presten a la mofa, déu ni do)
Maite, perdona, però a tu qui t'ha donat veu en aquest enterro?
Maite .... En dani no et pot fer callar d' aquest manera ...... manifestat.....
Publica un comentari