La veritat és que la vida, a mida que els anys van passant, cada vegada pesa més; és la poc interessant reflexió que vaig arribar en un llarg matí de treball a la vinya, el fruit del la qual, tantes satisfaccions ha donat.
El vi que ens ha acompanyat durant tot l’any, d’uns 13 graus ben merescuts,ha servit per fer promeses incomplertes, pensar en somnis inaccessibles i entre altres coses, fer més còmoda la foscor; la nit que sempre és confusa, te un segur despertar i la primavera que s’acosta, gràcies a aquesta poda rejovenirà, i encara que per tots es sabut que és impossible robar temps al temps, vigoritzar aquests ceps, no és fer-los eterns però sí allargar-los les hores.
0 comentaris:
Publica un comentari