Foto de la última nedada nocturna.
Hem quedat a la Platja de Garbet, a les 9.30h del diumenge 10. La previsió és de poc vent, 2 nusos de SE, i una temperatura de l’aigua de mar de 21º, i de sol fins a la tarda.
Tenim previst sortir de la platja de Garbet per arribar a Colera; 2,7 km de distància, al revés que la última vegada, deixant la Muntanya dels Canons a la nostra esquerra, fins arribar a la nova platja de Colera, remodelada per el Ministeri de Medi Ambient per 1,4 milions d’euros i on esperem que la traçada del mur hagi respectat la única dutxa que hi havia.
Fins diumenge!
Amb la voluntat d’explicar i aclarir les raons per les quals ens han portat a anunciar el total trencament de relacions, entre les Cases Alt Empordaneses de la Muntanya de St. Pere de Roda, amb el Monarca; ens disposem a fer pública aquesta carta.
El Terrible des encontre es va produir aquest passat dissabte, durant l’últim sopar al Castell de la Trinitat de Roses, on el Príncep entrà en litigi amb diferents nobles de cases catalanes i franceses; basicament el P. De Viana empès pel poc menjar i el molt vi, agredí verbal i físicament a diferents comensals.
Ara mateix i ja més fredament, havent passat tres dies, veiem que ara com ara, la relació de franca amistat que unia aquestes nostres antigues nissagues, s’ha trencat definitivament, i Sine die unilateralment suspenem tots els tractats existents, tant marítims com terrestres, i a dia d’avui 7 de juny de l’any 2011, ens donem un mes que llarg temps de reflexió; i si fos el cas que les nostres naus es creuessin per la nostra mar mediterrània es faria cas omís a qualsevol senyal provinent de l’altre vaixell, fos amistosa o bel·ligerant.
També unilateralment proclamem la Badia de Montjoi, feu i base naval de les Cases de la Muntanya de St. Pere de Roda; defensada davant hipotètic atac fins les últimes conseqüències.
Esperant que el Príncep solucioni els problemes al Manglar d’Empuriabrava, que no el deixen conciliar el son, avinagren el seu caràcter i malmetent el seu comportament; algun dia, encara que sembla difícil, podem tornar a seure’ns a la mateixa taula; fins llavors i a partir de la publicació d’aquesta carta es dona per trencada tota relació.
El Príncep de Viana i la seva esposa, seran els amfitrions del sopar de cultures, on el mateix menú es basa en l'empremta que van deixar a la vila de Roses, i on es podrà gaudir després grup El Petit de Cal Eril.
Assistirà també, a desgrat del Príncep, nobles de diferents cases europees, i trobadors diversos que ben segur intentaran robar-li protagonisme. Ben segur que ho aconseguiran si després de dues copes la son el fa entrar, com de costum, en un rar i no menys estrany estat catatònic.
El passat mes d’abril era només un rumor entre els cercles més pròxims i ara ja podem dir que és tot un fet.
El proper mes de juliol obrirà les portes la nova galeria d’art, Art Sublim, nova aposta del Príncep; 2500m2 de noves i antigues tendències als ulls d’un extens públic, però a l’abast només d’uns pocs.
L’ inauguració que es farà properament, s’ha hagut de posposar dues vegades degut a un atac que va rebre fa una setmana a casa seva, on els vàndals no van poder sostreure res però, van fer diversos desperfectes i van intentar agredir, val a dir que sense èxit, la seva pròpia senyora. Ha sigut per tot això i per la posterior crisi d’ansietat que va aflorar dies mes tard, que s’ha vist obligat a donar llargues a les amistats i a dir no, a diferents compromisos.
És un fet que els últims anys, les coses no han anat gaire bé pel principat; la família ha perdut molts adeptes, i moltes gents que un dia es van fer dir amics ara el repudien, pel seu mal caràcter, diuen uns o simplement per creure’s els rumors, sempre infundats, del seus màxims enemic en Mortadelo.
Esperem que torni a aixecar el vol, i la grandesa que ara queda tant lluny, torni al seu costat.
Com a bon presagi, la mirada honesta d’admiració d’aquest nen contemplant unes de les seves últimes obres que es podran veure exposades a la seva galeria el proper mes de juny.
Va ser durant el març de l’any passat, el 2009, quan després de la setmana més freda de l’any a les nostres contrades, l’Alt Empordà, una quinzena de nois es concentraren a la badia del Port de la Selva, concretament a Cap de Vol, per nedar la distància que separa el cap, del port esportiu, tot just dos quilometres.
Aquesta passada setmana tot xerrant amb alguns companys, a la piscina de Figueres, em van comentar que seria molt bo repetir-ho, i que sense cap mena de dubte, va ser l’experiència més enriquidora i a la vegada extrema, per les condicions d’aquell dia, aigua a 10º i una tramuntanada considerable, amb les quals s’havien topat mai.
Ja feia temps que, durant el sopars de dissabte, no se’n parlava tot això de nedar a baixes temperatures, però de bones a primeres, el Príncep que participà en l’organització de forma altruista, l’any passat, i tocat una mica per l’alcohol, ens va proposar una juguesca; ens va dir que si érem capaços de trobar una rossa que amb tant sols una ampolla de cava, omplís aquella mateixa nit 6 copes de cava emulant la piràmide de la fortuna, que tanta sort ha portat a la seva família, no tant sols es tornaria a involucrar en el projecte, sinó que ens convidaria a fer un creuer acompanyant la seva reial família.
Aquí el resultat de la juguesca.
 |
