Copa borgonya

Com a mal negoci que és dedicar-se a la producció d’oli a petita escala, aquests últims caps de setmana m’he dedicat a podar i intentar passar-m’ho bé . Amb l’inestimable ajut d’un senyor veterà que m’ha anat donant impagables consells, per fer rendible una molt petita explotació, hem intentat fer de l’equilibri estètic, una raó de longevitat per a l’arbre.

Després que aquests darrers temps, el preu de l’oli hagi caigut en picat, els cellers i trulls estiguin a vessar, i encara quedi oli d’anys anteriors, no és estrany que molta gent, calculant el cost productiu del mateix cultiu, hores de poda, productes fitosanitaris... , s’ho hagi deixat córrer.

Com a patrimoni que ja comença a ser del l’oblit, ens seguim entestant en aprendre coses que molt probablement no ens serviran per a res més que el gaudi estètic pur, i amb l’efervescència que te el món dels vins, en les converses de sobretaula, des dels sectors més desafavorits com és el de l’olivera, ens apuntem a les tertúlies tot apuntant, que la poda en forma de copa borgonya possiblement és la més divertida.

La noia

Aquí comença la història d'una noia que sense voler-ho va intentar conquerir, el que fins al dia d'avui era terreny d'homes i d'homenets, que dia rere dia, baix un lleuger intent de guanyar-se un lloc en el rànquing de l'oblit, entrenaven dia rere dia descuidant els seus petits somnis de joventut , ja passada, i per soposat els de les seves respectives famílies, en l'absurda búsqueda de l'autosuperació.

Molta gent, ja abans que donessin la sortida aquell dia, li deia que això només ho feia per crear malestar entre esportistes i triatletes, ells que havien entrenat tants anys, potser avui només seria un mal record i no serviria de res.

Ella per soposat, després de parir, mai s'havia sentit segura d'assolir els seus propis somnis, després de la primera braçada aquell dia, va entendre que era un bon moment per fer un punt i a part.

Des que les televisions eren planes, el més semblant a una bicicleta que havia vist era la del repartidor de llet i el més semblant a un banyador era el que portava el seu pare quan, a la platja de lloret, li ensenyava a fer castells de sorra.

Aquell dia quan va entrar primera de la seva categoria, i també de la general, va demostrar que amb la seva curta experiència i amb només una mica de tenacitat, havia assolit tot allò, que per una gran majoria, era inassolible.

Molts de somnis aquell dia es van trencar, i sota l'embat d'una suau ona, molts castells van caure; les famílies que tant pacientment havien esperat els seus homes, ja els tornaven a tindre a casa, potser d'ara en endavant ells haurien de pixar sentats.

Natació i urani

Ulleres novetat 2010

Amb la certesa que els dona la raó, del que sempre tenen la veritat del seu costat, Ahmadinejad i el seu seguici donen suport i participaran a la propera travessa, que es celebrarà el 13 de març entre el far de Port de la Selva, s’Aranella, fins a la majestuosa platja del Cau del Llop, a Llança.
Probablement provaran els nous equips de neoprè amb urani enriquit un 20% , amb fins mèdics i lúdic esportius.
S’espera més d’una trentena de nedadors que, vinguts de diferents indrets del principat, desafiant les fredes temperatures i els precs de les respectives famílies, s’intentaran guanyar el dinar davant ,molts, de la tendra mirada dels seus fills.
Tan sols esperar que ens faci un bon dia i que la gent s’ho passi bé durant els 2300 metres que separen la primera braçada de la última.

Expropiïs!

Espropiese, espropiese... Sagrades paraules d’un revolucionari que gràcies al poble s’està perpetuant al poder i un altre exemple d’una persona que fa incompatible el dret a la informació amb la dels seus interessos particulars.
Com un gran gestor del recurs públic, i nacionalitzador agressiu, que tremolin les empreses que tinguin interessos allà, que “revolución roja” s’acosta.

TACONAZO GUTI - Deportivo vs Real Madrid 2010 (assist of the season)

Comentaris com aquest publicats al diari ABC ens ensenyen que el futbol és quelcom més que un esport.
Després d'unes quantes setmanes de baixa mèdica, Guti HAZ es reivindica per la selecció.
Comentari:

El mejor gol de la historia, absolutamente inenarrable, indescriptible, incomparable, no tengo palabras para describir esa obra de arte y luego el increible disparo de Benzema, colocado, potente, impecable, lejos del alcance del portero. Guti es una maquina, Guti es el mejor futbolista español de la historia, es el lider indiscutible del equipo, es la leche, es un genio, es enorme, Guti selesión ya!!

La poda d'hivern i el temps

La veritat és que la vida, a mida que els anys van passant, cada vegada pesa més; és la poc interessant reflexió que vaig arribar en un llarg matí de treball a la vinya, el fruit del la qual, tantes satisfaccions ha donat.

El vi que ens ha acompanyat durant tot l’any, d’uns 13 graus ben merescuts,ha servit per fer promeses incomplertes, pensar en somnis inaccessibles i entre altres coses, fer més còmoda la foscor; la nit que sempre és confusa, te un segur despertar i la primavera que s’acosta, gràcies a aquesta poda rejovenirà, i encara que per tots es sabut que és impossible robar temps al temps, vigoritzar aquests ceps, no és fer-los eterns però sí allargar-los les hores.

Xai amb romaní anxoves i olives

Xai amb anxoves, olives i romaní

La televisió de vagades ens deixa un bon regust; és el cas del sopar que hem fet aquesta passada nit; a part de l’amanida de rigor, que sempre es diu que desengreixa, el plat principal, extret del gran programa de cuina del C33 Navegant pels sabors (Kakadu), ha estat una cuixa de xai amb romaní. En aquest programa del 33, dos dels cuiners més famosos del Regne Unit viatgen a la seva natal Austràlia per preparar diversos plats. Barreja d’un documental de viatges i programa de cuina, molt recomanable; ara mateix ja no s’emet però es poden veure els seus programes per tv3 a la carta.
La recepta del plat, ha estat d’una senzillesa absoluta, però d’un resultat espectacular:
Cuixa de xai ben marcada, olives negres despenjades directament de l’arbre, romaní, anxoves, sal i pebre. Es comença per salpebrar la cuixa, xafar les olives en un morter fins a obtenir una pasta, inserir els filets d’anxova en els talls de la cuixa, untar la cuixa amb la pasta resultant de les olives i fer una lligada amb cordill de cuina dels brots de romaní. Posar la cuixa al forn calent amb un raig de vi negre i girar una vegada.

Castell del remei per menys de 8 €

Defensant com és costum la llei dels 8€, aquest mes de gener, amb la dificultat afegida de començar a deixar enrere les festes i els excessos que d' elles es desprenen, ens hem topat amb la realitat cada vegada més notòria, que els vins del país guarden, potser, la millor relació qualitat preu.
Aquest vi dels Costers del Segre, criat 10 mesos en bóta de roure americà i de color cirera de les varietats ull de llebre, merlot, garnatxa i cabernet sauvignon ha sigut, sense cap dubte la millor troballa, i només per 7,95€.

El Príncep el Nadal i la natació

Copa nadal, al Moll de la Fusta

En aquests temps, on la crisi és instal·lada per quedar- s’hi llarga estona, i en aquest bloc, on s’esperava el discurs del Príncep amb molta expectació, ja podem afirmar, que enguany no n’hi haurà; el monarca no s’ha vist en cor d’enganyar al poble amb falses promeses i ha decidit tirar pel dret, ha baixat a la capital i s’ha deixat veure aquest dia de Nadal pel moll de Barcelona, i creuant el Portal de La Pau, des del Maremàgnum s’ha apropat a la gent allà citada i amb un to planer i distés, i en tot moment acompanyat de la seva esposa, ha transmès tranquil·litat i coratge.
Els nedadors allà agrupats, entre fotos i somriures han entès que avui 25 de Desembre, a part dels 14 º de les fredes aigües del port hi havia una petita llum que cremava en algun lloc del país on hi havia ben segur persones que els estava esperant amb alguna bona notícia per a ells.

Bon Nadal

Pastís de Festa Rosa

Pastís Rosa

Aquestes èpoques que comencem, les més fredes de l’any, són temps de recuperar tradicions i de viure-les en família; oblidar religions, sempre nocives per l’èsser humà, i celebrar en harmonia l’entrada de l’hivern, sempre respectant les creences de tothom.
Com el tió, el gran oblidat d’aquestes festes, el Pastís Rosa no hauria de faltar a cap llar.
Aquí teniu la recepta:
3 ous, 3 mides de farina,2 de sucre,1 iogurt,1/2 mida d’oli d’oliva i ½ sobre de llevat (fer servir com a mida el pot rel iogurt) , dues rajoles de xocolata blanca i colorant.
Es separen les clares del rovell, es barregen els rovells, el sucre , la farina, l’oli,el iogurt i el llevat; tot seguit es munten les clares a punt de neu i es barregen poc a poc amb la mescla anterior. Es prepara el motlle amb mantega i una mica de farina, per evitar que s’enganxi quan es cogui, i es posa al forn a 170ºc uns 20 minuts. Es treu del forn, es parteix i s’omple de confitura. En un recipient, s’escalfa al bany maria la xocolata fins a desfer-la s'hi posa el colorant i tot seguit s’escampa sobre el partís; abans que vingui sòlida es decora amb sucre de colors.